Documentalistes llatinoamericanes

Amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya i Cinemes Girona

Del 15 de febrer a l’1 de març 2019

Als Cinemes Girona

Carrer de Girona, 175 (Barcelona) Metro: L4 i L5 Verdaguer, L3 Diagonal ;Autobusos: 6, 33, 43, 47, 15, 34, 44, 55, 20, 39 i 45

El programa d’aquesta cinquena edició és una invitació a reflexionar sobre la implicació del cinema documental en algunes realitats, espais i societats llatinoamericanes: la funció de la pràctica cinematogràfica com a acte performatiu de les identitats, com a testimoni de manifestacions culturals en risc d’extinció o com a element de resistència política.

15 de febrer | 20:00

Las cinéphilas
María Álvarez, Argentina, 2017. 70′.

Estrena a Catalunya

El documental fixa la seva atenció en les experiències cinèfiles de tres jubilades de Buenos Aires, Madrid i Montevideo que amb la seva passió desmunten l’estereotip d’una vellesa passiva i indiferent al món de la cultura i el cinema i, de retruc, la de la cinefília, associada només a la joventut i a la masculinitat.

Presentació a càrrec de la directora Anna Petrus.

Conversa via Skype amb María Álvarez.

22 de febrer | 20:00

El último país
Gretel Marín, Cuba-Brasil-Angola, 2017. 70′.

Estrena a Catalunya

Manllevant les paraules de la mateixa directora, aquest film és el resultat d’un gir que va gestant-se a mesura que avança l’acció de reconeixement  i autoreconeixement d’ella mateixa com a ciutadana de l’Havana. Des d’un propòsit distant i estrany que semblava un viatge de retorn al seu país en un moment de canvis, El Ultimo País esdevé finalment un viatge d’introspecció a si mateixa i al cor del debat sobre la percepció canviant de la identitat cubana actual, sembrat de contradiccions i qüestionaments difícils.

Presentació a càrrec de l’artista visual i cineasta Marta Vergonyós.

1 de març | 20:00

Tierra sola
Tiziana Panizza, Xile, 2017. 107′.

Partint de la troballa de 32 documentals filmats a l’Illa de Pasqua fa gairebé un segle, en els que apareixen evidentment les conegudes escultures Moai i poques imatges dels seus habitants, la directora proposa un gir visual per acostar-se a les particularitats d’una colonització cruel que va esclavitzar la seva població durant més de 60 anys. Les estratègies de supervivència i l’oblit del continent centren la seva atenció en un espai particular: la presó on conviuen en “llibertat” catorze presos i que veu amenaçada la seva existència per la imposició d’un nou model carcerari que amenaça, altra vegada, la pervivència d’una cultura. En aquest cas, pel que fa a la gestió dels delictes, allunyada del càstig.

Presentació a càrrec de l’acadèmica Paola Lagos Labbé.

Conversa via Skype amb Tiziana Panizza.