Memorias, norias y fábricas de lejía, María Zafra. 2011. 17′. Guió: María Zafra

Reflexió sobre el valor testimonial de les imatges a través de les filmacions domèstiques. Una vida relatada amb paraules per part de la dona entrevistada és il•lustrada amb les imatges d’una vida enregistrada amb una càmera familiar. La distància entre les dues vides exemplifica la distància que hi ha entre la realitat i la seva representació, entre les vides dignes de ser representades i aquelles que no tenen cap imatge que les representi. La memòria que recullen les imatges es construeix a través de l’absència de totes aquelles realitats que no han estat mai representades. No es pot oblidar el que no ha estat, sinó el que no ha estat visibilitzat. María Zafra ens mostra els mecanismes ideològics de la memòria familiar enregistrada a través de les imatges. Els records s’elaboren des de criteris similars als que regulen les nostres conductes i sentiments.