Alina Marazzi
Directora italiana nascuda a Milà el 1964. El seu primer film documental, Un’ora sola ti vorrei, va obtenir la Menció especial del jurat al Festival de cinema de Locarno i el premi al Millor documental al Festival de cinema de Torí. El 2005 va dirigir Per sempre, un documental sobre algunes comunitats monàstiques femenines italianes. El 2007 va dirigir Vogliamo anche le rose, documental poètic sobre quinze anys de lluita per l’emancipació social de la dona, que enllaça el pla privat amb la història col·lectiva a través de l’ús de metratge d’arxius i fragments de diaris. El 2012 estrenà Tutto parla di te, llargmetratge de ficció que utilitza llenguatges com la dansa, l’animació, la fotografia autoral i imatges de repertori per parlar sobre l’ambivalència afectiva d’una mare. Va aconseguir el Premi Taodue “Camera d’Oro” a la Millor Direcció novella al Festival de Roma 2012. El 2014 va realitzar Confini, un curtmetratge que forma part del film col·lectiu 9×10 Novanta, fet amb metratge d’arxiu de l’Istituto Luce i poemes de Mariangela Gualtieri.