
Cecilia Mangini
La visió documental i la passió crítica envers la realitat conflueixen en l’obra de Cecilia Mangini, considerada la primera dona documentalista d’Itàlia reconeguda unànimement durant els anys 50 i 60. Testimoni dels canvis i contradiccions de la postguerra, el cinema de Mangini elabora el testimoni del present donant veu a les persones que han quedat fora del “miracle econòmic”. Inspirades per l’antifeixisme com a pràctica quotidinana, les seves imatges transporten la confiança plena en les capacitatats revolucionàries que tenim per transformar radicalment la societat.
Indagant en el present i els vincles amb el passat dels habitants de les bortage, les barriades industrials que Pasolini va retratar profusament, la mirada de Mangini ens dona entendre que la utopia és encara posible i més necessària que mai.