Tessa, d’arrels haitianes, va néixer a Stamford l’any 1994 i es va suïcidar a Bridgeport el 2008. Mitjançant recursos propis del realisme màgic i de la dramatúrgia, la cineasta desconstrueix i reconstrueix els relats al voltant de la mort de la seva cosina. Així, la directora crea una biografia imaginària on fa parlar a una jove Tessa amb la seva mare, a través de diàlegs que reflexionen sobre el trauma de la diàspora, la identitat territorial o la seguretat de l’espai domèstic i la violència que s’hi pot infiltrar. El film, a través d’una posada en escena que apel·la a la fantasia a través de l’ús del 16mm, representa un procés de dol que no és lineal, sinó que arriba i se’n va, en onades.