Con el viento
Meritxell Colell, Espanya, 2018. 108′. VE.
Mònica, una ballarina de 47 anys establerta a Buenos Aires, rep una trucada des del poble del nord de Burgos on va néixer: el seu pare està greument malalt. Després de 20 anys, es veurà empesa a tornar a la minúscula comunitat rural però, quan arriba, el seu pare acaba de morir. La mare li demana que es quedi per ajudar-la a vendre la casa familiar, i la pel·lícula es transforma en un viatge sensorial. El silenci perpetu, el fred extrem i la dificultat de viure amb la seva mare són durs per a la Mònica, que es refugia en la dansa, allò que coneix millor.
Festivals i premis (selecció)
Festival de Màlaga
D’A Film Festival
Premis Gaudí
Com a cineasta i com a espectadora, gaudeixo de les pel·lícules que et fan sentir i que es deixen sentir, que et travessen la pell i es queden dins, impregnades, per poder-les seguir pensant. Són pel·lícules que viuen amb tu i t’acompanyen.