Ens semblava molt revelador treballar amb el material descartat d’un relat descartat per la història i per la política. A poc a poc, vam començar a adonar-nos que també ens interessava desenvolupar aquest treball com a part d’una investigació fílmica i creativa.
Descartes
Concha Barquero i Alejandro Alvarado, Estat espanyol, 2021, 21’, VE.
El 1980 el cineasta Fernando Vergara estrena la pel·lícula Rocío, la distribució de la qual és immediatament prohibida a tot el territori nacional per assenyalar la relació entre la germandat del Rocío i la repressió franquista a Almonte. Quaranta anys més tard, mentre la pel·lícula continua censurada a l’estat espanyol, els cineastes Concha Barquero i Alejandro Alvarado troben en els arxius de la Filmoteca Española més de 260 rotllos vinculats amb el film. Partint d’aquest material inèdit formulen la seva peça com un acte de resistència, un intent per recuperar tots i cadascun dels minuts de la pel·lícula. També com una reflexió entorn de les imatges descartades per la història, un recordatori continu.
Festivals (selecció)
Doclisboa – International Film Festival (Portugal, 2021)
Zinebi – Festival Internacional de Cine Documental y Cortometraje de Bilbao (Estat espanyol, 2021)
MiradasDoc – Festival Internacional de Cine Documental de Guía de Isora (Estat espanyol, 2022)
Descartes no només intenta restituir el valor d’una pel·lícula condemnada a l’ostracisme a causa d’uns mecanismes de poder imbricats amb el final del règim franquista, sinó també la memòria dels veïns d’una zona castigada per partida doble. És una obra excel·lent, que subratlla la idea de Walter Benjamin sobre els documents de cultura com a documents de barbàrie.
