Guapo’y és un documental que explora el procés de sanació del cos i les emocions de Celsa i la seva mare, expresoneres del camp de concentració d’Emboscada durant la dictadura del general Alfredo Stroessner al Paraguai, entre el 1954 i el 1989. La perspectiva del film proposa una reconstrucció oral dels episodis viscuts durant aquella repressió amb l’objectiu de mantenir viva la memòria dels fets. No obstant això, també té el propòsit de plantejar interrogants sobre el paper que s’assigna a aquesta memòria en la restitució personal de la dignitat física i moral, plantejada en el film a través de la trobada enriquidora dels cossos danyats de les dues dones amb la natura. El flux del temps i la proximitat dels enquadraments acompanyen aquest relat que, per sobre del dolor que descriu, permet que ens acostem a la llum resistent de les protagonistes.