Donar-se cops al cap contra la paret és un gest que s’entén a tot el món. Les persones desesperades que no saben què fer poden donar-re cops al cap contra la paret. És clar que això no sempre és literal, sovint és una metàfora per a sentiments de frustració. Però si observem aquest moviment com a instrument, una acció desesperada es transforma en una repetició absurda. En les composicions, el meu cap és tocat com un instrument en múltiples i contradictòries localitzacions, tot creant un paisatge urbà i audiovisual del món.