I comme Iran (I d’Iran)

Sanaz Azari, 2014.
Bèlgica. VOSC. 52′.
Projecció en DCP.

A una aula de Brussel·les la cineasta aprèn a llegir i escriure el persa, la seva llengua materna. Al fil de les lliçons el professor li transmet les claus de la llengua, porta d’entrada cap a la història i la cultura iraniana.

Experiència de retrobament amb la llengua materna, la llengua d’on procedeix i s’ha articulat la teva història. Què fa que la protagonista reprengui l’estudi del persa? En un intent de comprendre el seu entorn a partir de la musicalitat de la llengua, de les imatges que aquesta compon i que evoquen els seus sons, les grafies, la llengua de casa i finalment… la poesia. Encontres amb la cultura familiar, que ens és familiar i ens familiaritza amb el món a partir de les entonacions, els silencis i els sons. La directora, compromesa amb l’escriptura fílmica poc intervinguda, dóna valor a l’espera i col·loca el seu dispositiu en situació d’acollir el que és extraordinari, encara que sigui esporàdic.