DIJOUS 23 DE MAIG | 21:00 h | FILMOTECA DE CATALUNYA
Aquesta pel·lícula va ser co-escrita amb la Ruth Rossol, el seu fill Tito i, sobretot, la seva filla Carmen, de 16 anys. Al llarg de la pel·lícula la jove parla dels seus somnis i de la vida quotidiana. La pel·lícula transforma el seu modest apartament d’una urbanització pública berlinesa en un plató on la realitat i la imaginació s’entrellacen per explicar la història de vides “normals”.
Ich denke oft an Hawaii (I Often Think of Hawaii)
Elfi Mikesch, Alemanya, 1978, 85’, VOSC
Estrena a l’Estat espanyol
Carmen té 16 anys i viu en un bloc d’edificis als afores de Berlín juntament amb la seva mare i el seu germà. El seu pare, soldat porto-riqueny, va abandonar la família deixant enrere un grapat de postals exòtiques i la seva col·lecció de discos de música hawaiana. Aquesta docuficció surrealista —la directora va conèixer la família protagonista quan es va mudar a un nou edifici— es mou agosaradament entre l’estètica camp, la performativitat del cinema feminista dels anys setanta i la gestualitat de les pel·lícules mudes per a donar forma al ric univers interior de Carmen. Aquesta pel·lícula suposa una finestra a l’experiència identitària de l’adolescència femenina en tota la seva complexitat. La fascinant obra de la directora austríaca Elfi Mikesch va ser recuperada en una retrospectiva completa a la Berlinale 2019.
* Amb presentació a càrrec de l’equip de la MIFDB.
Contacte distribució: Filmverleih (filmverleih@deutsche-kinemathek.de)
Festivals (selecció)
Berlinale 2019, Retrospectiva a Elfi Mikesch
Il Cinema Ritrovato
Aquesta pel·lícula va ser co-escrita amb la Ruth Rossol, el seu fill Tito i, sobretot, la seva filla Carmen, de 16 anys. Al llarg de la pel·lícula la jove parla dels seus somnis i de la vida quotidiana. La pel·lícula transforma el seu modest apartament d’una urbanització pública berlinesa en un plató on la realitat i la imaginació s’entrellacen per explicar la història de vides “normals”.
