Hi va haver una pel·lícula que vaig veure als anys vuitanta, Born in Flames, que parla de feministes revolucionàries que fan volar el Washington Monument. Va ser una gran pel·lícula, així que [Itty Bitty Titty Committee] li fa una mena d’homenatge. I també em va inspirar molt la música Riot Grrrl que va sortir d’Olympia, com Hole, Bikini Kill i Sleater-Kinney.
Itty, Bitty, Titty Committee
Jamie Babbit, Estats Units, 2007, 87’, VOSC
Ann acaba de trencar amb la seva xicota, treballa com a recepcionista en una clínica de cirurgia estètica i ha estat rebutjada per l’única universitat en la qual va sol·licitar ingrés. La seva vida és un desastre fins que, un dia, el grup punk feminista Clits in Action emprèn una acció contra el centre mèdic en el qual treballa. Després de dirigir la pel·lícula de culte LGTBIQ+ But I’m a Cheerleader (1999), Jamie Babbit torna a les pantalles amb aquesta peça en què, amb el seu habitual to disbauxat, es llança a representar una temàtica que gairebé no ha tingut visibilitat en la ficció: el dia a dia d’un grup feminista en els anys 2000.
Festivals (selecció)
Berlinale
Queer Lisboa
SXSW Film Festival (Premi competició, Premi a la millor pel·lícula)
Frameline: San Francisco International LGBTQ Film Festival
Hi va haver una pel·lícula que vaig veure als anys vuitanta, Born in Flames, que parla de feministes revolucionàries que fan volar el Washington Monument. Va ser una gran pel·lícula, així que [Itty Bitty Titty Committee] li fa una mena d’homenatge. I també em va inspirar molt la música Riot Grrrl que va sortir d’Olympia, com Hole, Bikini Kill i Sleater-Kinney.
