Tenen trenta anys però viuen igual que quan tenien vint, encara que ja no tenen edat per a convertir-se en joves promeses. Estan enamorades de l’amor, però, en la seva cerca, es destrossen les unes a les altres, errant d’ex-xicota en ex-xicota, de relació en relació. Amb el pop i l’auto ficció com a teló de fons assistim a un joc que s’inicia quan Zaida, després d’una ruptura, torna a la ciutat.

La amiga de mi amiga és una comèdia d’embolics bollera a cinc bandes inspirada en referents històrics del cinema lèsbic com la nord-americana Go Fish (Rose Troche, 1994) o la catalana Costa Brava (Marta Balletbó-Coll, 1995).