Basilio Martín Patino. La décima carta.

Virginia García del Pino, 2015.

Espanya, VE, 69′.

Amb la presència de la directora

Assaig fílmic de Virginia García del Pino sobre la figura de Basilio Martín Patino, atenent a la seva filmografia, però també proposant una reflexió sobre el cinema i sobre el valor de la memòria.

La décima carta és aquella desena epístola que el jove Lorenzo, alter-ego de Basilio Martín Patino a Nueve Cartas a Berta, no va arribar a escriure. Ara, tants anys després, aquest assaig fílmic de Virginia García del Pino s’endinsa en l’obra del realitzador i s’hi apropa des de l’afecte i l’admiració. La directora aconsegueix vèncer l’encotillament i la jerarquia de la posada en escena per aproximar-se sense distàncies a un dels màxims exponents del denominat “Nou Cinema Espanyol”, tot configurant una carta escrita a quatre mans -compartida entre els dos cineastes- que ens proposa molt més que un simple recorregut per la filmografia del realitzador com el que podria oferir un reportatge televisiu a l’ús.

Més aviat es tracta d’una peça personal i lliure que, tot i que certament repassa la trajectòria de Martín Patino i considera els seus films –entre els quals es destaca especialment el cas de Trilogia Clandestina-, també és un recorregut per l’extens arxiu personal del director i per la seva vida, tot utilitzant fragments de les obres, entrevistes, documents… El film, però, és molt més que això: és una reflexió sobre què és i què implica fer cinema, qüestions exposades a través d’un muntatge que no oculta el propi procés de creació del documental i que fa que l’espectador s’endinsi tant en la manera de fer cinema de Basilio Martin Patino com en la manera de comprendre’l i posar-lo en pràctica de Virginia García del Pino.

En definitiva, una visió plenament autoral sobre un dels grans cineastes-autors del cinema espanyol que permet de comprendre el valor de la memòria en un sentit plenament polièdric: el de la memòria de les imatges, el de la memòriahistòrica, el de la memòria col·lectiva i el de la memòria personal, tot constituint un al·legat sobre la necessitat de recordar.