Contacte: sandro@figafilms.com
Ángeles Cruz decideix agafar els aspectes més crus del poble al qual pertany i no atorga condescendència, sinó que prefereix parlar de com el patriarcat hi és present, habitant i robant espai i vida a les dones. Tot i això, aquests temes, no són exclusius d’aquest lloc, sinó que són universals; com la migració, abandonar la teva ciutat a la recerca d’una feina millor, però no només marxar, sinó també haver de deixar la teva família, trencar els vincles i esperar que la teva dona i fills continuïn allà, intactes, inamovibles i esperant que tornis.
Nudo mixteco
Ángeles Cruz, Mèxic, 2021, 91’, VE.
Estrena a Catalunya
En un poble de la Mixteca d’Oaxaca, tres històries s’entrellacen durant la celebració del sant patró. María, Esteban i Toña tornen des de llocs diferents al seu poble natal, San Mateo, el mateix poble on també va néixer i créixer la directora. Els dolors, els records i les resistències de la directora i dels seus personatges s’entreteixeixen en la representació d’una comunitat que es regeix per les seves pròpies normes i costums. Nudo mixteco s’apropa a aquest món emocional a través de les sexualitats femenines, les subjectivitats davant allò que és col·lectiu, les masculinitats, la idea de comunitat o els efectes de la migració en aquesta comunitat indígena del sud de Mèxic.
Festivals (selecció)
Rotterdam International Film Festival (Països Baixos, 2021)
Queer Porto – International Queer Film Festivals (Portugal, 2021)
Festival Internacional de Cine de Morelia (Mèxic, 2021)
Rotterdam International Film Festival (Països Baixos, 2021)
Queer Porto – International Queer Film Festivals (Portugal, 2021)
Festival Internacional de Cine de Morelia (Mèxic, 2021)
Jo crec que en les nostres comunitats ningú no migra per gust, no és que un vagi a viure la vida, sinó que marxa de la comunitat de manera obligada, sortim de la nostra comunitat per buscar millors oportunitats per treballar, per estudiar, per viure. I ens trobem als llimbs. Quan vaig començar a escriure aquesta història vaig pensar que aniria d’això. Vaig pensar que aniria de les persones que marxem de la nostra comunitat, i que a fora ens sentim estrangeres -tot i estar en el nostre país- i que a dins tampoc no hi pertanyem.