Claudia i Violeta s’aixequen i surten al carrer cada dia. Amb aquest gest mínim utilitzen el seu cos com a eina de lluita. Els nostres cossos són els seus camps de batalla registra fragments de la realitat d’aquestes dues dones inscrites en la identitat travesti mostrant la corporalitat de les seves batalles. En el context d’unes eleccions nacionals on les identitats trans a penes estan en el debat, aquesta pel·lícula dona espai a discussions molt presents en les vides que la protagonitzen: Com relacionar-se sexe-afectivament amb homes? Com generar diàlegs dins de la fragmentació del moviment feminista? Quin lloc ocupa el treball sexual com a eina laboral? Com assegurar-se una supervivència més enllà d’aquest? Aquesta peça es converteix així en un registre i una producció d’un pensament en constant actualització que va més enllà de la institució educativa i es fonamenta en sabers ancestrals, en la comunitat, la cura i l’experiència.