Contacto: stoneandplot@gmail.com

Les habitants del poble s’afanyen en les seves rutines, que la pel·lícula subratlla amb atenció; les habitants del poble construeixen el dia, que la cinta anota amb imatges de cal·ligrafia tan precisa i inefable, ¡semblen filmades sobre un d’aquests quadernets per aprendre a escriure! (…) En aquesta pel·lícula, la posada en escena consisteix a domesticar el sol: desplaçar un fruiter unes mil·lèsimes (…) pensar en el marc de les portes com mirades a les nostres petites idees de família.

Javier Acevedo

El antepenúltimo Mohicano

O movimento das coisas 

Manuela Serra, Portugal, 1985, 85’ VOSC
Estrena a Catalunya

Amb presència de la directora

Una jornada laboral protagonitzada per tres famílies a Lanheses, un poble situat a l’Alto Minho, al nord de Portugal. La directora Manuela Serra ens descobreix amb fascinació els petits gestos del treball rural, de la relació pagesa amb el menjar, els animals i les plantes. Presenciem com es barreja la farina amb l’aigua, la manera com es reparteix el pa a l’esmorzar, la manera com s’agafa una tassa de fang. La proposta fílmica adopta una forma mestissa, nodrint-se de recursos de la ficció, la recreació o la documentació antropològica. La càmera es mou performativament a través de zooms i moviments que revelen la mirada curiosa de la directora darrere del visor i planteja la qüestió: des d’on mirem i què busquem en el món rural?

Festivals (selecció)
Festival Manheim (Alemanya, 1985)
Festival de Tróia (Portugal, 1985)
Torino International Film Festival (Itàlia, 1999)
Doclisboa – International Film Festival (Portugal, 2007)
Encontros Cinematográficos a Guarda (Estat espanyol, 2011)
Punto de Vista – Festival Internacional de Cine Documental de Navarra (Estat espanyol, 2022)

El temps és important. M’agrada la manera com la gent escolta altres persones, com els miren, com assaboreixen els seus gestos ja sigui per treball o per oci. La pel·lícula registra tres dies des de la sortida del sol fins a la nit. De la mateixa manera, volia respectar l’hora del camp. En el camp la gent gaudeix tant del seu temps com del que fa: hi ha temps per mirar-se als ulls, per veure.

Manuela Serra

Artciencia.com