Playback. Ensayo de una despedida
Agustina Comedi, Argentina, 2019. 14’. VO.
Lluny de la capital argentina, a Córdoba, el final de la dictadura augura una primavera que durarà molt poc temps. La Depi és la única supervivent d’un grup d’amics i amigues, travestis i transformistes que a finals dels 80 començaven a morir, una rera l’altra, de sida. En una ciutat catòlica i de província, el Grupo Kalas va convertir els playbacks i els vestits improvisats en la seva arma i la seva trinxera. Avui, aquestes imatges d’un arxiu únic i inèdit són una carta de comiat i un manifest a l’amistat.
Festivals (selecció)
Berlinale (Teddy Award a Millor curtmetratge)
Mar del Plata (Premi a Millor curtmetratge)
Punto de Vista
Inevitablemente triste, melancólica y angustiante, la nueva película de Agustina Comedi tiene, sin embargo, una vuelta de tuerca ligada a aquellas artistas que, cuando todo estaba mal y el final trágico de cada una de ellas era inapelable, apelaban a construir (inventar) desenlaces felices. Reescribir la historia, construir memoria, revalorizar a una época y unos personajes que -gracias al cine- resisten al olvido y encuentran una nueva oportunidad.
El moment que narra el film és molt particular per diverses raons. Els espectacles d’aquest grup de performance van començar el 1983, el mateix any que acabava la dictadura militar argentina. Tot i les restriccions policials, que prohibien travestir-se fora de l’escenari, la sensació de llibertat va créixer. Però va durar poc: de seguida començaria la crisi de la sida, que posaria fi a moltes d’aquelles vides.
