Reorganitzar la cinefília: reflexions des de l’assaig visual és un procés en el qual la MIFDB va obrir una fissura en el currículum universitari per a pensar juntament amb l’alumnat en les filmografies realitzades per dones. Un grup d’estudiants de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona ha fet ús de l’assaig visual -format amb cert recorregut, però poc reconeixement dins l’acadèmia- per reflexionar-ne. Les peces resultants, organitzades en dues parts, donen continuïtat a les converses que han mantingut al voltant de quins escenaris interpretatius permeten aflorar una anàlisi rigorosa del cinema fet per dones.

* Amb presentació i col·loqui a càrrec de l’alumnat que ha dirigit les peces.

Part I
Aquestes peces utilitzen el gènere de la simfonia urbana, l’assaig documental i el format de la multipantalla per explorar els espais urbans i rurals, allò que els passa als nostres cossos en l’adaptació als ritmes i velocitats de les urbs, en l’emmotllar-se a les condicions laborals capitalistes. Les peces analitzen les gestualitats de les persones que habitem aquestes geografies, travessades per processos migratoris, per qüestions de classe i de gènere.

Dos cuentos urbanos
Giulia Nonscherzare, 4’

Debajo del mar, nada
Miriam Bautista, 4’

Demofilias
Lucía Fernández, 3’

Txarnegos
Nerisa García, 5’

Sans Paix
Carlota Mestres, 2’

Part II
A través de la reapropiació d’arxiu familiar, el vídeo militant o la relectura de textos acadèmics, les següents peces proposen un qüestionament de les imatges amb perspectiva de gènere.

Un repertori de costums
Alba Aparicio, 8’

Testimonios
Killjoy Group, 6’

Me miras, pero no me ves
Anna Giménez, 4’

Ya no somos lo mismo
Kangfu Xia, 4’