Somorrostro és el nom que actualment rep una platja de Barcelona. L’any 1961 l’avi de la directora s’hi va apropar amb una càmera de súper-8 i va filmar el barri de barraques que en aquells moments es desplegava davant del mar: gavines, infants, balls i roba estesa li van semblar cinematogràfics. Trenta anys més tard, l’any 1991, la ciutat es preparava per a les Olimpíades del 1992 i el seu avi va tornar a filmar al mateix indret, aquesta vegada amb una càmera de vídeo i fascinat per la construcció de les torres Mapfre i la renovació del passeig. Han passat trenta anys més, i el 2022 discoteques i turistes s’amunteguen sobre la sorra. La directora s’aproxima a aquest espai, on el seu avi va filmar dues vegades, per cercar qui l’habita i com l’habita en l’actualitat i buscar-hi vincles amb l’arxiu. Somorrostro en tres actes barreja tres temps i tres formats cinematogràfics per cercar de reflectir els canvis que ha patit la ciutat de Barcelona en els darrers seixanta anys, així com captar la transformació de les maneres de filmar.