Contacte distribució: nevena@lightdox.com

Stephens acompanya el seu muntatge introspectiu amb un monòleg profundament buscat, enllaçant les vivències de les directores amb reflexions i anècdotes sobre la seva experiència a l’hora de crear un film sobre els seus viatges. Mostrant l’àmplia varietat de pràctiques cinematogràfiques i punts de vista d’aquestes directores, intenta respondre a la pregunta sempre present de si existeix una cosa com ‘la mirada femenina’.
Richard Brody

New Yorker

Terra Femme

Courtney Stephens, Estats Units, 2021, 63’, VOSE.
Estrena a Catalunya

Un assaig fílmic sobre les cinematografies amateurs femenines de viatges de principis del segle XX. Des de la narració en primera persona, la pel·lícula observa aquestes cintes com a documents íntims i, alhora, com a etnografies col·lectives, i dibuixa un nou tipus de viatjant generador d’imatges i de relats: les dones científiques, les dones turistes, les dones occidentals. Així, Courtney Stephens conjuga diferents temps dins de la seva narració, connecta les mirades d’aquestes cineastes amb les d’unes altres que treballen des de l’actualitat, i planteja qüestions sobre què significaria i des d’on es gesta una suposada mirada femenina.

Festivals (selecció)
IDFA – Amsterdam International Documentary Film Festival (Països Baixos, 2021)
SIFF – Seoul International Women’s Film Festival (Corea del Sud, 2021)
Festival Internacional de Cine UNAM (Mèxic, 2022)
Crec que (Terra Femme) no sols és una manera de mostrar que existia una primera tradició de cinema de no-ficció fet per dones –que sovint no es considera en la literatura oficial-, sinó que també és una manera d’encoratjar la idea que el treball fet de manera no-professional i no-lucrativa és igual de valuós que els mètodes glamurosos a l’hora de reflectir l’estètica femenina.
Courtney Stephens