Un film en tres actes que són, també, tres converses entrellaçades i intergeneracionals al voltant de les vivències als carrers i a l’espai públic de diverses dones. Però, ¿Com parlar d’experiències de por sense articular un discurs de la por? Xiana do Teixeiro se’n surt amb un cinema directe i radical que evidencia, per acumulació quasi sil·logista, la violència estructural contra les dones i el frau del mite de la igualtat.