> Persistències fílmiques

El concepte “cinema realitzat per dones” pren forma per primera vegada a principis dels anys vuitanta gràcies a la teòrica fílmica feminista Annette Kuhn i el seu text Women’s Pictures (1982). Quaranta anys més tard, davant la creixent visibilitat del cinema fet per dones als principals festivals de cinema, moltes veus posen en qüestió la necessitat de continuar emprant aquest terme. A partir del visionat de tres peces realitzades a les dècades dels 70 i 80, des de la MIFDB convidem a un grup de professores universitàries per plantejar i debatre una sèrie de preguntes: requereix d’escenaris interpretatius particulars el cinema fet per dones i identitats dissidents de gènere i sexual? Són suficients per analitzar aquestes cinematografies les fonts teòriques que constitueixen els pilars teòrics de les universitats de cinema modernes? És necessari construir un nou llenguatge que ens ajudi a analitzar i a pensar al voltant d’aquestes filmografies?

*Sessió presentada per les professores Ana Aitana Fernández, Carlota Frisón i Elena Fraj.