DIMARTS 21 DE MAIG | 20:00 h | FILMOTECA DE CATALUNYA
La pel·lícula funciona com a vehicle d’expressió del missatge transmès per l’associació de treballadores domèstiques. El missatge general de la pel·lícula és que Antuca coneix els seus drets i com lluitar. No obstant això, no és una pel·lícula llatinoamericana de militants masclistes. La crítica a la societat és multicapa, i la resolució és decidida però humil. Aquest tipus de contenció també afecta la narració, com el ritme lent com a elecció formal que intenta crear una atmosfera que reflecteixi els ritmes andins i la visió del món dels protagonistes. No hi ha eufòria ni combativitat radical.
Antuca
María Barea i Warmi Cine y Video Perú. Perú, 1992. 72’. VOSC
Estrena a Catalunya
Antuca és una jove andina que torna a la seva comunitat després d’una dècada servint com a treballadora domèstica a Lima. Aquesta ficció -restaurada gràcies a la iniciativa de la Zine Eskola Elías Querejeta- és fruit del treball pioner, incisiu i revolucionari de Warmi, el primer col·lectiu fílmic integrat per dones al Perú, que va activar nous discursos insòlits al país posant en escena la vida de les dones andines de classes més baixes. Antuca aglutina les narracions de desenes de dones sindicades en col·lectius de treballadores domèstiques, posant en joc la pràctica del testimoniatge com a eina catàrtica i curativa.
* Amb presentació i col·loqui a càrrec de la directora de la pel·lícula, María Barea i de Ramona Fernández i Mariana Alva Flores, de Sindillar. Sindicat de treballadores de la llar i les cures.
Contacte distribució: Kauri Ximon Jauregi Arias (kxjauregi5@gmail.com)
La pel·lícula funciona com a vehicle d’expressió del missatge transmès per l’associació de treballadores domèstiques. El missatge general de la pel·lícula és que Antuca coneix els seus drets i com lluitar. No obstant això, no és una pel·lícula llatinoamericana de militants masclistes. La crítica a la societat és multicapa, i la resolució és decidida però humil. Aquest tipus de contenció també afecta la narració, com el ritme lent com a elecció formal que intenta crear una atmosfera que reflecteixi els ritmes andins i la visió del món dels protagonistes. No hi ha eufòria ni combativitat radical.
