“Per què i de quina manera la pagesia i el poble indígena passen, a través de la pràctica social, de la submissió a l’organització? Aquesta és la hipòtesi sobre la qual s’estructura i desenvolupa la pel·lícula. Si per a l’indígena la terra és l’arrel de la seva cultura, per a la classe dominant la possessió de la terra confereix poder. El 4% dels propietaris posseeix el 67% de la terra, mentre el 73% de la població està amuntegada en el 7% de la terra, condemnada al minifundi, sotmès a la descomposició neocolonial de la pagesia. Una de les formes que presenta la lluita del poble indígena i de la pagesia és la lluita contra el gran latifundi, la redistribució de la terra i la lluita per la terra per a la qual es treballa. Per a la classe dominant aquestes preses de terres són “invasions”, per als indis i pagesos són “recuperacions”. Aquestes lluites no neixen el 1971, tenen antecedents històrics molt importants i són una resposta a la situació d’explotació i misèria a la qual han estat sotmesos tradicionalment. Per això, el documental intenta fer una anàlisi retrospectiva i històrica per a mostrar les relacions de subjecció, explotació i servitud a la qual és sotmès el pagès dins la gran hisenda cafetera de 1930.”