Nascut en Giradot, Colòmbia, no pot acabar l’escola secundària i des de molt petit treballa en construcció com a paleta. Els cineclubs a Bogotà porten a Jorge Silva a una fascinació pel cinema, coneix als fotògrafs Herman Díaz i Hernando Oliveros i els acompanya en rodatges de pel·lícules on li ensenyen el maneig d’equips fotogràfics. En 1965, Jorge coneix a Marta Rodríguez, qui havia tornat recentment de França d’estudiar cinema i antropologia, amb ella roda documentals com Chircales (1966), Campesinos (1971) o Nuestra voz de tierra, memoria y futuro (1976-1981).

Entre 1966 i 1986 crea les seves principals sèries fotogràfiques i construeix un gran arxiu d’imatges que s’han convertit en el testimoniatge del procés de treball dels seus documentals. Aquests documentals se centren en temes com el moviment agrari, recuperacions de terres indígenes, massacres de comunitats indígenes i pagesos, així com els problemes ambientals dins de la indústria floral colombiana. També forma part del llegat de Jorge Silva un extens arxiu fotogràfic sobre la situació política colombiana.