Tatiana Mazú González, Argentina, 2019, 92’. Projecció en digital.

“Quan la meva àvia tenia vuit anys, en una època en que els avions militars brunzien al cel espanyol, va creuar un bosc muntanyós. Aquell dia va escapar de la servitud del seu padrí. En algun moment, va decidir estudiar costura. Temps després, va creuar el mar sola, cap a Buenos Aires. Una tarda li vaig demanar que m’ensenyés a cosir. Mentre fabriquem un abric vermell amb caputxa, nosaltres, dues dones separades per més de seixanta anys, discutim entre les quatre parets de l’habitació les històries i contradiccions del nostre gènere i la nostra classe. A fora, una nova generació feminista pren els carrers.”
Tatiana Mazú