
La càmera de Mbakam és una eina que la Sabine usa per apoderar-se al seu lloc de treball, un espai segur per a ella i tantes altres persones. Veiem com turistes blancs es paren a mirar la perruqueria i la Sabine com si estiguessin a “Little Africa”, com si estiguessin a un zoo. Sabine li demana aleshores a la directora que giri la càmera envers aquesta gent amb el desig que marxin, amb cert esperit de revenja sorneguera.
Chez jolie coiffure
Una perruqueria és l’espai escollit per la directora per enregistrar, amb una habilitat i respecte absolut, les converses -lliures, plenes de dolor, de por, però també de determinació- sobre les expectatives d’unes dones migrants al bell mig d’un barri de Brussel·les. De la mà de Sabine, vinguda del Camerun després d’haver estat en règim de semi esclavatge al Líban, el film ens fa entrar en aquest petit espai de vuit metres quadrats on ella i les altres perruqueres treballen entre 13 i 14 hores de manera clandestina a l’espera que es regularitzi la seva situació sota l’amenaça de l’expulsió i la curiositat dels turistes.
Comentari de la directora
“Al principi tenia la intenció de filmar l’exterior de la perruqueria, dins la galeria. Volia captar el flux de persones i la seva coreografia. De seguida vaig entendre que no podia filmar aquell espai, és un lloc una mica complexe i la gent se sent insegura. Per a aquelles persones, l’exterior representa la policia, els turistes… les càmeres no els fan confiança. És així com vaig decidir que únicament filmaria l’interior de la perruqueria, en aquell espai de vuit metres quadrats ple de miralls.”
Festivals (selecció)
DOK Leipzig
FESPACO, Burkina Faso
Doc Point, Helsinki
True/False Film Fest, Missouri
El film es recolza en el diàleg, fet que li dona a la paraula i les converses entre les persones que entren a la perruqueria un lloc protagonista. Aquests intercanvis es veuen intensificats per la significació del saló per a les dones que hi van o hi treballen: és un santuari, és el seu regne, és un espai segur per a ser sincera amb una mateixa. Com a espectador/a, tens la sensació que estàs entrant en una zona privada.