Lamas enfatiza el desconcierto mediante un blanco y negro que denota una atmosfera sombría, llena de monumentos a punto de caerse, fronteras que van mutando a cada instante, pasaportes que no permiten el acceso a ningún lugar y añoranza a sistemas que han fracasado, y además consigue moldear el tiempo de manera de conseguir una forma casi parabólica, donde el pasado inmediato parece estar más lejos de lo que realmente esta y el futuro inmediato se ve lejano y difuso.

Aldo Padilla

Desistfilm

Extinção (Extinció)

Salomé Lamas, Portugal, 2018. 85′. VOSE.
Estrena a Catalunya
La fi de la Guerra Freda no va produir el desglaç del territori soviètic i la reconfiguració de les fronteres i els estats d’allò que un dia va ser la URSS, i que ha resultat ser una bomba de rellotgeria. Entre la ficció i la no-ficció, la directora construeix un possible imaginari soviètic a través del retrat d’en Kolya, un noi de nacionalitat moldava que es declara habitant d’un país no reconegut, Transnistra.

Comentari de la directora
“Mai he tingut una relació fàcil amb les fronteres. M’espanten i em molesten. M’han perseguit, empès i retingut per cometre la temeritat de creuar uns metres de terra. Les fronteres són línies burocràtiques poc amigables. La seva existència és criticada per algunes branques de la geografia acadèmica, que les han catalogat d’hostils actes d’exclusió. […] La fi de la Guerra Freda no va produir, precisament, el desglaç del continent. Una de les peculiaritats de l’Europa d’avui és la varietat de “conflictes glaçats” que conté.”

Festivals (selecció)
CPH:DOX
Festival de Cine de Sevilla
DocLisboa
Thessaloniki Documentary Festival

Salomé Lamas acaba d’entrar a la trentena però ja compta amb una filmografia remarcable. Els seus films habiten el territori de la no-ficció, però el que realment li interessa és crear tensió en la seva mateixa definició. Diu del seu propi treball que són “paraficcions” que volen combinar la forma i el contingut de manera que es configurin noves formes fílmiques, més enllà de la mera redefinició de les modalitats convencionals de ficció o documental. Extintion (2018) és un film assaig, un documental híbrid i una road-movie que viatja a través de les fronteres de l’estat no reconegut de Transnistria, tot combinant diàlegs i paisatges.

Ben Nicholson

British Film Institute