“Simon, que va deixar la docència a La Fémis per fer aquest film té un accés privilegiat al professorat i els candidats. Filma, per exemple, una discussió entre professores on es debat sobre les possibilitats d’un candidat a qui consideren “boig”. Quan una professora suggereix que “ser boig no t’impedeix ser un gran director” una altra li respon que considera que es tracta “d’una professió que requereix habilitats comunicatives”. Però la primera es pregunta si, a la seva joventut, grans directors com Cronenberg o Dreyer eren bons comunicadors o divertits, o simplement simpàtics, i es mostra preocupada perquè “finalment, l’alumnat que entra ho fa perquè cau bé als examinadors”.

Richard Brody

The New Yorker

Le Concours (La prova d’accés)

Claire Simon, França, 2016. 121′. VOSC.
Estrena a Barcelona 

El procés de selecció de les persones candidates a convertir-se en futurs estudiants de la prestigiosa escola de cinema parisenca La Fémis és el punt de partida que Claire Simon usa per oferir una visió crítica sobre els mètodes d’accés a escoles de formació artística i la vinculació entre excel·lència, conservadorisme i producció de cultura.

Comentari de la directora

Per a l’alumnat, [entrar a la Fémis] és un somni i un èxit. Aquesta voluntat de ser exitós trobo que és molt present allà on vagis. A vegades penso que els estudiants no estan prou interessats en el cinema. […] Tothom té por de ser jutjat, especialment el jurat, no només per la càmera sinó pels “grans” del cinema. Quan treballava a l’escola sovint hi pensava: el fet de caminar pels passadissos i que constantment els mestres del cinema t’estiguin vigilant conforma tota una cultura. És un purgatori.

Festivals (selecció)
Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica, 2016
London Film Festival, 2016
IDFA, 2016
CPH: DOX, 2017
True/False Film Festival, 2017

El film es recolza de manera efectiva en un enteniment comú (i extern al film) dels estàndards de qualitat de l’escola. Aquesta manca de context és, potser, la manera com Simon critica subtilment els mètodes de selecció, que són tan subjectius que arriben al punt de l’arbitrarietat.”

Simran Hans

The Guardian