Carole Roussopoulos neix a Suïssa i es muda a París per estudiar història de l’art. És considerada la primera dona que va comprar una càmera de vídeo a França (i la segona persona en fer-ho després de Jean-Luc Godard). Juntament amb el seu marit Paul Roussopoulos crea el grup Video Out i es dedica a organitzar cursos de formació audiovisual per a dones. L’actriu Delphine Seyrig i la traductora Ioana Wieder, totes dues involucrades en la lluita feminista, aprenen amb ella. El 1974 les tres creen l’associació Les Muses s’amusent (Les muses es diverteixen) que, durant una dècada, es va dedicar a la creació de vídeos militants. Una de les seves produccions emblemàtiques es va realitzar després de l’emisió d’un programa dirigit per Bernand Pivot a finals de 1975, titulat “Encore un jour et l’année de la femme, ouf, c’est fini!”. Franóise Giroud, aleshores Secretària d’Estat de la Condició Femenina, es va enfrontar a una taula d’homes particularment misògins i va mostrar una insuportable complaença, tot rient dels seus acudits sexistes. Les Muses (en aquest cas Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos, Ioana Wiederet Nadja Ringart) van reaccionar amb “Maso et Miso vont en bateau”, film en què van distorsionar de manera humorística els comentaris fets durant el programa.