Premières solitudes tanca el focus sobre la joventut francesa tant com li és possible, a la vegada que els permet d’obrir-se com si la càmera no hi fos. Aquesta és la troballa més notable del darrer llargmetratge de la documentalista Claire Simon, permetre que l’espectador participi de les converses entre els estudiants de l’Institut Romain Rolland d’Yvry-sus-Seine, al sud de París.

Jordan Mintzer

The Hollywood Reporter

Contacte: pack@dracmagic.cat

Pel·lícula al catàleg de Mostra Distribucions / contacte: mostra@dracmagic.cat

Premières Solitudes (Primeres solituds)

Claire Simon, França, 2018. 100′. VOSC. MP4, DCP.
Pre-estrena a Espanya

En un institut dels suburbis parisencs, adolescents prou afortunats per assistir-hi parlen ­–entre classe i classe, i a voltes durant la classe, asseguts al passadís o en uns bancs de l’exterior– mentre la ciutat s’estén al seu darrere i als seus peus.
Claire Simon estableix un diàleg cinematogràfic en què conversen sobre les seves històries personals, les seves famílies, i també de les seves passions i les seves solituds.

Comentari de la directora
“Em van convidar a realitzar un curtmetratge de ficció amb l’alumnat de l’institut. Se suposava que jo havia d’escriure el guió, per això necessitava conèixe’ls una mica i amb aquesta intenció els vaig entrevistar. Alguns em van explicar coses molt íntimes: els vaig preguntar sobre la solitud, que és una experiència que compartim totes les persones independentment de l’edat, i tots es van sentir al·ludits. Els vaig fer parlar de la seva vida personal, de la qual mai no parlen amb els amics i amigues. Em van commoure molt les respostes, les històries, les seves maneres de pensar. Quan les van veure, em van dir que, a les entrevistes, havien parlat per tal que jo pogués treballar en el guió, però no volien que el públic les veiés. Així que vaig decidir fer la pel·lícula a partir de converses entre ells que remetessin el que havíem parlat a les entrevistes personals per tal que parlessin precisament de les coses que no acostumen a parlar.”

Festivals (selecció)
Berlinale 2018
Viennale 2018
Visions du réel 2018
Festival Internacional de Cine de Gijón 2018

Aquest film és una instantània de vides encavalcades; atia els records (bons i dolents) i l·lumina la importància de parlar, ras i curt, i de l’amistat.

Fabien Lemercier

Cineuropa