
“La bellesa de Récréations està en el drama que presenta. No hi ha un conflicte material: les crisis que experiencien els infants al film són producte de la seva pròpia creativitat. A vegades, això sí, es fa difícil sostenir la mirada. En una de les escenes, uns nens tenen una discusió sobre quin és l’escenari imaginari del seu joc. D’una banda, un vol ser un barber, de l’altra, un noi vol jugar a les presons. En un gir dels esdeveniments, el nen que volia jugar a les presons és rodejat per una multitud d’altres infants que comencen a pegar-lo mentre plora. La violència para quan una nena i dues de les seves amigues paren el joc.”
Récréations (El patio)
La càmera atenta i acollidora de Claire Simon se centra sobre aquest “país petit”, que és com ella anomena els patis de les escoles on els nens i les nenes descobreixen tant la força dels sentiments com la servitud humana. Entrades i sortides, onades de primera infància. Jocs i topades, complicitats i baralles a petita escala però amb la força emocionant dels i les que creixen. La infància sense filtres, exposada amb l’emoció observacional necessària per sentir-la amb la nuesa amb què s’expressen els patis de les escoles.
Comentari de la directora
Observar la meva filla em va portar a filmar Récréations. Un dia de vacances, quan ella era molt petita, vaig fimar-la jugant amb una amiga. Totes dues es creien molt els seus jocs fantasiosos i em van deixar filmar. Va ser extraordinari, magnífic. Vaig pensar que seria realment bonic fer-ho durant més estona. Més endavant, cada vegada que la portava o l’anava a buscar a l’escola, les situacions que veia al pati o als passadissos em recordaven aquelles imatges. Els nens i nenes es mostren entre ells sentiments extremadament forts sense cap mena de vergonya, cosa que les persones adultes no fem. Vaig tenir la sensació que al pati hi cabien totes les emocions i els sentiments del món, que el pati d’una escola era una mena de lloc filosòfic, un lloc d’abstracció total on s’hi podien trobar tots els jocs del món.
Festivals (selecció)
Festival de Réel, 1993
Festival “Traces de vies” Vic le Comte, 1993
Festival de Leipzig, 1993
Festival de Santiago de Chile, 1998
“Porque Récréations es ante todo un film que, como señala la propia cineasta, no “hace otra cosa que contar historias”, de ver ‘cómo los niños inventan historias que son la vida’. Simon centra su mirada en seis historias que transcurren en otros tantos recreos, historias en las que como espectadores entramos sin ningún preámbulo, arrojados a algo que ya está pasando sin ninguna referencia previa. Descentramiento del espectador, expuesto a unas situaciones que sólo puede seguir rezagado, ya que los roles ocupados cambian a gran velocidad: de líder del juego a simple participante, de atacante a víctima. Decían los integrantes del “direct cinema” americano que en su cine en cualquier momento podía surgir una crisis que revelase algo profundo del personaje. En Récréations, la crisis no se prepara ni se espera, sino que estamos inmersos en ella.”