Sheffield Film Co-op

Als inicis de la dècada dels setanta, la segona onada feminista es va dedicar a visibilitzar els problemes als que moltes dones havien de fer front en les seves vides domèstiques i laborals. Aquest compromís va comportar diferents anàlisis, idees i enfocaments pràctics i va posar de relleu la necessitat de difondre les idees feministes més enllà de les dones que ja assistien a les reunions. ¿Com fer-ho? Un petit grup de dones amb criatures petites a Sheffield es va adonar que el cinema podia ser un mitjà poderós per donar a les dones la veu que no tenien en els mitjans de comunicació tradicionals. Sheffield Film Co-op sempre va ser un grup de dones i, tot i que la paraula “dones” no apareixia al nom oficial, se les coneixia localment com “la cooperativa cinematogràfica de dones”. Les components del grup van demanar alguna ajuda tècnica als homes en la seva primera etapa però sempre van ser elles qui van controlar els processos i resultats creatius. La seva identitat local, és a dir, no londinenca, també va ser un aspecte important de la identitat del grup.

Chrissie Stansfield, Sheffield Film Co-op, 2019

> Manifestos fílmics feministes VI