Manifestos Fílmics Feministes V

Programa organitzat en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaTabakalera

 

8, 9 i 10 de novembre de 2019

Auditori CCCB

 

El dret al propi cos. La representació cinematogràfica hegemònica de pràctiques voyeurístiques, fetitxistes i finalment invisibilitzadores de l’experiència de les dones en relació amb els seus cossos té el seu contrapunt en les pràctiques dels feminismes fílmics. En aquesta edició presentem algunes peces fundacionals d’un contracinema feminista dissident, que han revertit els cànons establerts i han obert el focus cap a noves expressions del plaer, de la sexualitat, de la salut reproductiva i la seva defensa política i de la discussió sobre el binarisme de gènere. 

8 de novembre | 19:00 h
Sessió triple

Cosas de mujeres

Rosa Martha Fernández, Mèxic, 1978, 45′. VE.

Aquest documental, produït pel col·lectiu mexicà Cine Mujer, denuncia el problema de l’avortament clandestí a Mèxic, tot exposant el cas d’una jove estudiant de sociologia que viu un embaràs no desitjat i és sotmesa a la humiliació d’un metge clandestí que li practica l’operació. La cirurgia no surt bé, i una amiga ha de portar la noia a l’Hospital General, on troba el testimoni d’altres dones que han patit un avortament. El film també dona a conèixer estadístiques impactants sobre les morts provocades per les operacions realitzades en condicions precàries.

 

Pond & Waterfall

Barbara Hammer, Estats Units, 1982, 15′. Sense diàlegs.
 

Tota mena d’algues, ous de peixos, roques i criatures viscoses apareixen davant l’ull de la càmera que, guiada pel cos de la nedadora-amfibi, ens recorda l’íntima connexió que mantenim amb l’ecosistema natural. Una peça audiovisual que sembla evocar els nenúfars de Monet alhora que convoca, ex-ante, l’esperit del Manifest Ecosex d’Annie Sprinkle i Elizabeth Stephens.

Cosmetic Emergency

Martha Colburn, Països Baixos-Canadà, 2005, 8′. VOSE

A partir de la intervenció pictòrica en diversos films de Súper 8, 16 i 35 mm, la directora genera una animació lírica on explora un seguit d’imatges que transiten del musical al camp de batalla, de la idea de bellesa a la guerra, de la intervenció dels cossos a l’ocupació colonial de l’espai.

 

 

 

 

 

9 de novembre | 18:30 h

L’aggettivo donna

Colletivo Femminista Cinema-Roma, Itàlia, 1971, 55′. VOSE

El que ha estat descrit com el primer film feminista italià és una peça militant dedicada a les dones i al voltant de les dones. Dirigida per l’incipient Colletivo Femminista Cinema-Roma, que posteriorment realitzaria La lotta non é finita, el film mostra la quotidianitat polititzada de dones molt diverses que treballen a casa, que ocupen les fàbriques, que narren experiències sexuals o avortaments clandestins i que denuncien l’educació patriarcal entre primers plans de penis d’estàtues romanes i cites misògines dels “grans” filòsofs.

 

9 de novembre | 20:00 h
Sessió doble

De un cuerpo a esta parte (Soy Cámara)

Marga Almirall i Marta Nieto, Espanya, 2019, 15′. VE

Aquest reportatge televisiu recorda l’activitat d’un grup de guerrilla audiovisual feminista que va sacsejar l’establishment cinematogràfic amb la seva particular manera de reivindicar la representació diversa dels cossos de les dones, els seus sabers i la seva memòria.

 

 

 

Gendernauts

Monika Treut, Alemanya-EUA, 1999, 86′. VOSE

De la mà de significatives experiències relatives a la mobilitat dels gèneres a finals del mil·lenni passat, Monika Treut realitza una incursió per les discrepàncies respecte a les fixacions arquetípiques de la construcció social de la sexualitat, reconeixent la disfunció entre les vivències personals i l’ordre de les convencions.

 

 

 

 

 

10 de novembre | 18:30 h

Orlando

Sally Potter, Gran Bretanya, 1992, 94′. VOSE

Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima escrita per Virgina Woolf. Orlando, un personatge androgin i immortal, viu la fluïdesa del gènere amb la mateixa naturalitat que viu el pas del temps, de segle a segle. Tilda Swinton interpreta el paper protagonista en aquest film que s’ha erigit, com la novel·la ho va fer, en un clàssic feminista per a grans públics.

 

 

 

MetroFGC i Rodalies (Universitat o Plaça Catalunya)
L1, L2, L3, L6, L7, R1, R3, R4, R12, RG1, S1, S2, S5, S6, S7

Autobús (Universitat o Plaça Catalunya)
7, 24, 41, 50, 54, 55, 59, 62, 63, 66, 67, 91, H12, H16, V13, V15, 120, L94, L95, E95, E15.1, E16, E11.1, E11.2, C3, C4, C6, L850, Aerobús